En aquest petit polvorí s’hi realitzaven les feines de càrrega dels projectils explosius. Actualment forma part del Centre d’Interpretació de la Fortalesa. Situat fora del recinte principal va ser construït en temps de la Guerra Gran (1793-1795) per complir les tasques de càrrega de materials explosius com bombes de morter, granades d’obús i altres enginys de guerra que s’usaven a l’època.
Sobre el baluard de Santa Bàrbara tenim el primer polvorí amb què va comptar la fortalesa. Aquest polvorí fou construït un cop acabada la Guerra de Successió (1713-1715). Tenia capacitat per guardar fins un total de 25000 quilos de pólvora. Estava destinat a guardar la pólvora i els materials explosius del castell i tenia una estructura amb contraforts, unes petites ventilacions a les parets de l’edifici i un mur que l’envoltava. Actualment manté la mateixa estructura i s’hi ha instal•lat un audiovisual. El seu aspecte correspon al tradicional en aquest tipus d’instal·lacions, caracteritzat pels típics contraforts i el seu mur envoltant.
El Portal de Carros, construït al segle XVIII, era la porta principal d’accés a l’interior de la fortalesa. El pont situat just al davant del portal tenia en els seus orígens un tram llevadís i fou construït per unir el camí cobert amb el revellí i la contraguàrdia i permetre-hi l’accés al trànsit rodat. Per tancar aquest espai fou construït aquest ampli portal que amb el temps va adquirir aquest nom. La defensa del pont es feia mitjançant les espitlleres situades a cada costat de la porta.
Aquest havia estat l’accés principal a la Fortalesa. Però amb la construcció del Portal de Carros aquest va passar a ser un accés secundari.El camí comunicava la vila emmurallada amb el castell. De fet, per accedir al castell des de la vila, calia passar també tres portes, cadascuna amb les seves obres defensives.
El revellí és una estructura defensiva triangular que, situada davant del cos de la fortificació principal, generalment a l’altra banda d’un fossat, tenia com a objectiu dividir la força de l’atacant i protegir els murs de cortina mitjançant els focs creuats. Aquestes construccions de forma triangular estaven situades fora del recinte principal de la fortificació. En Paco, guia local d’Hostalric, et presenta l’espai. Visita’ns, en Paco t’espera per guiar-te pel Castell d’Hostalric!
Originalment a l’actual torre del rellotge funcionava un sistema de telegrafia òptica per rebre i emetre senyals. Entre el 1848 i el 1850 es tracen a Catalunya diversesl ínies per mantenir la comunicació de les guarnicions del país amb Barcelona. La línia que enllaça la ciutat Condal amb Girona passa per Hostalric i es dirigeix cap a Vic. Aquest sistema de transmissió va funcionar fins a 1862. Actualment la torre és utilitzada com a campanar del rellotge de la vila.
