Capricis de la geografia van fer que la vila d’Hostalric s’assenté a peu de l’anomenat camí Ral i en plena xarxa de camins catalans medievals, el que va fer de la vila un indret privilegiat i estratègic.
Sembla que el nom d’Hostalric va tenir el seu origen en un hostal testimoniat des del segle XI, però no és fins al 1106 que veiem documentat el nom de la vila, i al 1145 ja es parla del castell.
Al 1242 Jaume I el Conqueridor atorga al vescomte de Cabrera la llicència per a la celebració del mercat setmanal i un any més tard la vila obté la carta de poblament amb l’objectiu d’afavorir la creació d’un nucli de població estable prop del castell.
A Bernat I de Cabrera se li deu el primer emmurallament de la vila i amb els seus descendents Hostalric es va convertir en la capital administrativa dels extensos territoris del vescomtat.
Les lluites feudals van tenir ressó a la vila d’Hostalric i l’any 1462 la guerra dels Remences deixava la seva empremta quan els habitants de la vila es resistien a obrir les portes a les tropes de la Generalitat, que tallant vinyes i camps de blat amenaçaven per entrar al recinte emmurallat.
En conseqüència es decidí modernitzar les fortificacions de la vila, i durant la guerra dels Segadors es dugueren a terme les primeres obres de campanya, amb terraplens de terra i feixines que protegien el castell i les muralles medievals.
Amb l’escenari de la Guerra de Successió es van iniciar les obres permanents destinades a convertir la fortalesa d’Hostalric en un punt neuràlgic del sistema defensiu de l’exèrcit de l’Arxiduc a Catalunya.
Durant la Guerra del Francès Hostalric va tenir un paper brillant, tant donant suport a l’entrada de queviures durant el setge de Girona com destorbant el pas a les tropes enemigues. Es per això que convenia als francesos prendre la vila.
La vila va ser saquejada i incendiada el 7 de novembre de 1809 per un exèrcit de 4000 homes. Els francesos van cremar tot el poble, i els seus habitants van haver de fugir als pobles veïns. El gener de 1810 els francesos van prendre la vila i s’inicià el llarg setge de la fortalesa. Després de 4 mesos i més de 4000 bombes caigudes el coronel el Estrada i tota la guarnició útil van provar de salvar-se obrint-se pas entre l’enemic i van fugir de la fortalesa. L’endemà el francesos prenien la plaça.
El capità general de Catalunya va concedir una medalla d’or als oficials de la guarnició i una de plata a la tropa. La inscripció deia:”Valor y fidelidad constante, Hostalric 12 de mayo de 1810”.
D’altres fets importants d’aquesta centúria van ser la desamortització del convent dels mínims el 1835, la vinguda de les germanes Carmelites de la Caritat per fer-se càrrec de l’antic hospital i d’una escola de nenes el 1856, l’arribada del tren el 1860, la festa literària en honor a Frederic Soler Pitarra el 1887, la instal•lació de l’electricitat el 1895 i la construcció de la fàbrica de taps Llensa.
La Guerra Civil s’inicià a la vila amb la crema de l’església però no va patir bombardeigs. Durant aquesta època, el castell es va fer servir com a magatzem de combustible i munició dels republicans, i després de la guerra de refugi i habitatge de molts passants.
El juny de 1939, l’Ajuntament va ordenar canviar tots els rètols escrits en català.
Joan Guitart i Roca, anomenat “Sanxo”, va ser alcalde de 1937 al 1939, quan va ser cridat a files. El juliol del mateix any la repressió franquista l’afusellava a Girona.
L’any 1949 l’Estat va vendre la fortalesa, ja en desús, a l’Ajuntament per 18.500 pessetes.
El 1967 es van començar les obres de rehabilitació del mateix per a convertir-lo més tard en restaurant.
El 1963 tant la fortalesa com les muralles van ser declarades Bé Cultural d’Interès Nacional.
