El nucli edificat d’Hostalric s’estructura en un emplaçament clarament estratègic: travessat pel camí Ral i en plena xarxa de camins catalans medievals. Aquesta situació justifica el caràcter fortificat de la vila. La finalitat principal de la muralla era convertir-se en un cinturó defensiu que s’estenia des del turó del castell fins a la riera en sentit longitudinal.
Els inicis de la muralla d’Hostalric daten del s. XIV , quan la població ja disposava de diversos serveis (església parroquial, notaria, escrivania, mercat setmanal…). La primera evidència documental sobre les muralles d’Hostalric és del 17 de gener de 1364 i es parla d’obres i condicionament dels murs, per la qual cosa el seu origen és anterior.
A finals del segle XIV, el vescomte Bernat IV, tot potenciant Hostalric com a capital de govern del vescomtat de Cabrera, va ordenar també reformar i reforçar les defenses de la vila amb les muralles i torres que, en part, encara avui dia formen part del nostre patrimoni monumental.
La introducció de la pólvora en l’art de la guerra a partir de la baixa edat mitjana va comportar la modernització dels castells medievals o bé la construcció de bell nou de fortaleses adaptades per fer front a aquesta nova modalitat.
El castell d’Hostalric també es veié superat per aquesta nova tecnologia i, poc a poc, les seves estructures quedaren abandonades. No serà fins a la segona meitat del segle XVII quan es plantejaran les primeres obres de fortificació de la fortalesa, enfocades clarament per fer front la pirobalística. Aquestes reformes s’aniran efectuant durant el segle XVIII i comportaren la desmilitarització de la vila i la muralla i els seus edificis van evolucionar a cases residencials. No obstant, aquestes no reunien les condicions higièniques i sanitàries mínimes (no estaven concebudes com a tal) degut a les deixalles i les aigües residuals que s’hi havia acumulat durant anys, fet que va donar lloc a malalties infeccioses.
El 1873 es va sol·licitar el primer permís d’edificació de balcons, finestres i terrats. Això permetia tenir un terrat o, en alguns casos, una galeria a l’altura de la planta baixa i un local a sota, a peu de carretera, que anys després es destinarien a obradors, tallers i garatges.
L’últim permís per construir un terrat es va atorgar l’any 1943. La majoria d’aquestes edificacions singulars, espai d’oci de les famílies i excel·lents miradors, van desaparèixer el 2011 en la última intervenció portada a terme a les muralles.
En tot el nucli antic s’hi conserven molt pocs elements arquitectònics anteriors al segle XIX, ja que els francesos van arrasar quasi tota la vila el 1809. Al llarg del carrer Major encara s’hi conserven les inscripcions militars de les antigues cases (1854): “capitán”, “coronel”, “oficial” o “jefe”. En aquestes cases s’hi allotjaven temporalment els oficials de la guarnició de la fortalesa d’Hostalric
Amb la voluntat d’estructurar i uniformitzar la muralla es va iniciar un procés de transformació que va portar a la seva reutilització a “paret utilitària”: la muralla es convertiria en la façana posterior de la línia d’edificacions del recinte. Aquest procés es va portar a terme entre finals dels 60 i principi dels 70 a càrrec de l’arquitecte Bassegoda.
Les primeres actuacions es centraven en la reparació dels paràmetres exteriors de la muralla (neteja, rejuntat dels murs de maçoneria, reconstrucció dels brancals i arcs superiors de maó de les obertures de la muralla, desplaçament a un pla més endarrerit de baranes i fusteries de tancament, i el pintat d’aquestes últimes amb un to vermellós) i la recuperació i millora de l’accés al pas de ronda que recórrer el coronament superior de la muralla (recollida i canalització de les aigües pluvials, adequació pas itinerari turístic amb la compra d’una casa en ruïnes que permet la comunicació física i visual entre el carrer Major, el camí de ronda i l’exterior de la muralla).
